Cançó de La Mort Callada
(Salvador Espriu - Raimon)
Pregunten: "Et lamentes,
quan t'és donat el càntic?
Nosaltres acceptem
aquesta mort callada.
Humilment estimem
la nostra mort."
Rellotge: rosa, sorra,
rosa, desert. Després?
Por del perdut que mira
la claror de ponent.
Mur de la nit: a penes
la remor d'unes ales
enllà de l'aire, somni
ja presoner. Camino
seguit de prop per passos
en la neu.
I sento com la muda
mort dels homes s'emporta
el meu do de paraules:
esdevé pur silenci
el meu dolor.
|
|
